Deliris d'una tarda de primavera

Asseguda a la sala
al banc de fusta,
passen les hores,
els minuts,
els segons...
Veig la veu del professor
que parla, parla, parla
i no diu res,
ni esmenta ànima.

Per la finestra oberta,
vola l'ocell negre
reposant a l'arbre
amb les altres feres
que canten, canten, canten
alguns manifestos
de la seva espècie.

Allà al fons, molt enfons
sento dalt de la torre
sota el sol de la vespreda
els moviments de l'ànima
que crida, crida, crida
Vine amb mi aquí dalt,
que t'estic esperant!

No puc passar per la finestra
petita, oberta i rovellada!
i ell s'enfada i crida i tomba i torna
i jo asseguda al banc de fusta
escoltant al professor,
passant les hores, minuts, segons
i aquells, els ocells negres
ja reprenen el vol.

Aula 312 UB

Introd. Lit. Cat. Moderna

2on seient del 2on banc a la vora de la finestra

(Any 1999)

Nota: Perdón por escribir en mi lengua materna pero esto era una promesa y por lo general aunque a veces tarde, las suelo cumplir.